DE COM EL CASC ANTIC ES DESTRUEIX

TOT AIXÒ ABANS ERA HISTÒRIA, FILL

Qui no ha escoltat mai allò de que la història apart de saber-la s’ha de poder tocar? Doncs bé, sembla ser que a Gavà aplicar aquesta màxima cada cop resulta més difícil, almenys pel que fa a la història que constitueixen les seves cases i edificis més antics.

I és que al nucli històric de la vila cada cop és més dificil trobar edificacions que ho siguin. Només s’ha de passejar pels carrers de Sant Pere, Sant Nicasi, Sant Isidre o Màrtirs del setge de 1714 per a comprovar com hi proliferen els pisos i edificis moderns.

La febre constructora cada cop s’estén més entre les cases baixes, algunes d’elles amb un paper important a la història del poble, que recorren els carrers més antics de Gavà i és cada cop més comú trobar a un edicifi centenari el cartell d’una immobiliària anunciant el seu enderrocament per a construir-hi edificis de diverses plantes.

Per altra banda, l’Ajuntament ha fet, i està fent, altres tipus d’esforços per a conservar aquest patrimoni urbanístic i s’encarrega de publicar fotografies d’època del poble que els veïns poden col·leccionar. Què volen dir amb això? "Si pot tenir-ho en fotografia, per a què ho vol en pedra?" D’altra manera no s’entén com no es fan esforços per a conservar i rehabilitar aquests edificis.

Un dels últims episodis que il·lustra el desinterès de l’Ajuntament de Gavà pel manteniment del seu patrimoni urbanístic és la Casa dels Delmes, al carrer Màrtirs del setge 1714, edifici del segle XVIII que acollia l’arxiu de la Baronia de l’Eramprunyà. Aquesta casa s’ha venut a una immobiliària per a ús comercial. Els papers van ser digitalitzats per la Generalitat. Tot i així la pèrdua és important.

I què dir de la Casa Gran, un edifici que, deixant de banda la seva utilitat, qualsevol diria que és una masia del segle XVII si es mira la manera com s’ha restaurat (i el preu que va costar a l’Ajuntament, que ja el voldrien molts per als seus pisets... )

Tothom sap el caliu i la identitat que atorguen els nuclis antics als seus respectius pobles o ciutats de portes cap enfora. Per això a algunes ciutats la conservació d’aquests barris és una prioritat per als seus ajuntaments. Exemples com els cascs antics de Viladecans o Sant Boi, on és necessària una extensa burocràcia amb l’ajuntament per a una simple rehabilitació de façana, demostren que allà, i no a Gavà, es veuen els nuclis antics com un veritable aparador d’identitat que s’ha de cuidar i conservar.