—Vaja, vaja Joe! Així que dius que t'has apropat a primera línia del front i has vist Sánchez i Castellano pactar una aliança estable? M'estàs dient que CiU i PSC s'han aliat a Gavà? N'estàs segur? —El Capità de Brigada mèdica tenia els ulls desencaixats—. Això és impossible! És un pacte contranatural. Suposo que tindràs proves o del contrari hauré d'acomiadar-te de l'Hospital de Campanya. No veus que no té cap sentint el que m'estàs dient? No veus que no sumen la majoria absoluta?
L'informant no gosava mirar als ulls al capità. Sabia abans d'entrar a la tenda de campanya que s'hauria d'enfrontar amb la incredulitat d'haver de donar una noticia que mai abans havia tingut lloc a Gavà. Necessitava aportar alguna prova, alguna cosa amb què donar validesa a les seves paraules. Però el document que van signar els dos partits polítics només era un paper ple de bones intencions, cap mesura concreta, cap acció d'atac precisa als problemes de la ciutat, aquesta era la seva impressió.
Es tractava d'un acord previ que encara no reflectia res que no es mogués pel terreny de l'ambigüitat: "Farem que Gavà sigui millor"... Però tot vindria, només caldria esperar per bé o per malament. Va agrair al seu interior que aquest document es pogués fer públic. Que la ciutadania hi pogués accedir. Això també era un pas previ que donava una idea de per quin camí podria tirar aquesta campanya de quatre anys de mandat que tot just acaba de començar. L'informant va aixecar el cap i sense mirar directament al capità encara va sembrar més dubtes al seu superior.
—De fet, senyor, no ha estat ben bé així. O no ho ha estat del tot. No van haver passat gaires dies des de la signatura d'aquest pacte a Gavà que CiU ja no serà mai més CiU. El quarter general central de la coalició ha quedat desfet a Barcelona i a Catalunya sencera. CiU ara és C i és U... És Mas i és Duran.
—I doncs? —Va respondre el capità. —Explica't. I ràpid
—Al front nacional de CiU les aigües han estat molt mogudes. CiU s'ha desfet. En Castellano va assistir al Consell Nacional d'Unió. Deia al seu twitter que va estar més de 8 hores i que menjava entrepans. Però no en sabem res més. No ha fet públiques les seves impressions. Almenys jo no he estat capaç d'esbrinar-ho. El cas és que ara el cap de l'antiga CiU a Gavà és d'Unió i el segon de la llista, Antoni Rafanell, és de Convergència. Realment no se sap massa sobre com pot acabar això però tot ha quedat dividit formalment, no sé si també a la pràctica.
—I dels acords, què se n'ha fet? —La ment del capità era un mar de dubtes. Catalanisme, sobirania, independentisme, dreta, centre i esquerra, la desunió de la coalició, un acord mai vist a la ciutat i un llarg etcètera.
—Tingui. Aquí té el document signat—. L'informant li va allargar. —A Castellano li han donat una tinència d'alcaldia i no sé que més i a Rafanell l'han fet regidor delegat de civisme.
—Què diu la Raquel Sánchez? —El capità insistia, no es conformava amb el que deia el seu informant. Volia més. Buscava impressions, opinions, judicis de valor i pressentiments. Aquell informant era bo, molt valuós a l'Hospital de Campanya i, malgrat la sobtada noticia, semblava que tot el seu discurs estava ben filat tot i que les preguntes continuaven rebotant al cap del capità.
—La Raquel Sánchez no té la majoria. Segons hem pogut saber pel mitjà propagandístic del Consistori, Gavà TV, l'alcaldessa continua buscant aliats entre les esquadres de l'oposició. Certament no podria preveure com ho aconseguirà ni quin partit serà el proper a unir-se a l'aliança. Tenint en compte l'abisme que separa el discurs dels tres partits a nivell nacional amb el local no li puc dir res. —I continuava fent elucubracions. —Diuen que és per donar estabilitat al Govern de Gavà. Diuen que votaran junts les propostes de Govern i que Gavà serà millor. És clar, és lògic. Però encara no hi ha cap acció, cap escaramussa i cap fet que pugui provar les bones intencions, és massa aviat—. Es va adonar que el capità li estava demanant més informació amb els ulls.
—Senyor, certament no sé que faran amb el tema de l'independentisme. Tampoc sé que faran amb les polítiques d'esquerres o de dretes o si ara es passaran al bàndol de no ser ni d'un color ni d'un altre. El PSC, CDC i UDC sembla que tenen més diferències que punts en comú. Això és un fet contrastat a Catalunya i a Espanya. I com diu un camarada, "La política és l'art de ser incoherent entre el discurs, els fets i el context"—.
El capità es va servir un got de vermut d'Avinyonet. Va acomiadar el seu informant amb un gest de la mà dreta.. L'informant va donar un cop de taló al terra i va sortir de la tenda. Al capità res no l'havia fet sospitar mai un pacte entre aquests tres partits. Ningú s'ho esperava. I ell sap que una cosa és el que diuen els papers i altra ben diferent el que s'acaba fent. Una cosa és el que acostuma a arribar des del front a la rereguarda pels mitjans oficials i altra ben diferent el que es parla a la intimitat dels despatxos. Segur que hi ha d'haver alguna cosa més.
No quadra un pacte així i menys quan encara sembla que se li ha d'afegir un altre més. Però el que no s'explica potser és més important que el que s'explica. La famosa "transparència" a la què es fa esment una vegada i una altra com un mantra per part de Sánchez també deu tenir una cara oculta. Però el capità encara no sap com arribar-hi. Però es farà evident. Ell ho sap i és pacient.
La primera línia del document que li va entregar l'informant era: PACTE DE GOVERN PER AL MANDAT MUNICIPAL 2015-2019...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada